Zona d’administració de Prestashop no funciona després de llevar el mode depuració

La versió 1.7.X de Prestashop està portant molts problemes per als desenvolupadors web de tot el món. Aquesta plataforma ha fet un salt a l’entonr Symfony i el sistema de plantilles SASS i Bootstrap i passar de la verisó 1.6 a l’ 1.7 és tota una odisea.

En Prestashop 1.7.X ara tenim dos entorns: el de producció i administració. Per a treballar en un entorn de proves o farem amb l’opció “Depuració” activiada,  per a veure posibles errors dels móduls, temes i altres i solucionar-los. Una vegada hem acabat de fer-ho, desactivarem aquesta opció (també es possible que alguns móduls no funionen del tot si tenim aquesta opció activada).

El problema es que al desactivar aquesta opció, al voler entrar al panell d’administració, es possible que tinguem un error 500 o una pantalla en blanc. Si volem solucionar aquesta errada, caldrà esborrar la caché de l’entorn de producció.

En Prestashop 1.7 i superiors, aquesta caché no es troba en la carpeta de cache del directori arrel. Caldrà esborrar tot el contingut (previa còpia de seguritat) de la carpeta /app/cache/prod/

Una vegada esborrats tots els fitxers, ja podrem accedir de nou al nostre panell d’administració.

Àlvaro Palma: “S’ha de viure per a la política, no de la política” De La Pasionaria al Partit Popular

“Sóc igual que la meua besàvia, que era com La Pasionària 2

“Ara el Partit Popular, quan s’aproven lleis que donen drets als ciutadans, ells volen dur-les al Constitucional, i dir que són inconstitucionals. Jo no estic d’acord en eixa política”.

“Front a la política neo-liberal del Partit Popular, jo aposte per una política progressista, amb polítiques socials, que són en realitat el que farà que isquem de la crisi”.

“Ara mateixa al meu poble hi ha una manca de trasparència molt gran. Però no de ara, des de fa 24 anys”.

Crec que no anem a fer cap comentari! Cadascú que jutge. Que pense. Que analitze la situació actual de la política a Castalla i traga les seues pròpies conclusions 😉

 

Milers d’Estels (live at Altea ’13)

Milers d’Estels (live at Altea ’13) de Diània.tv a Vimeo.

Fa 5 anys, un bon amic (Rafa “Pana”) i jo estàvem a Castalla, a les 9 de la nit, un 21 de juny de 2008 (Solstici d’Estiu) ,  i em va comentar “Ei, anem a veure a Pirats a Elx?” . L’alegria inicial es va trencar quan vàrem descobrir que ja estaven començant a tocar.  “Doncs toca La Gossa Sorda a Altea!”  i cap allà que vam anar, màquina avant, per l’Autopista de peatge per aplegar a temps.

No únicament vam arribar a temps, sinó que vam veure a tots els grups que van tocar al concert. Un lloc espectacular i bonic, ple d’estels a la Plaça de l’Església d’Altea (Marina Baixa). Un concert inoblidable. Una nit bonica deveres… a “Camals Mullats” van pujar a tocar… Pirat’s Sound Sistema! vinguts des d’Elx!  va eixir tot redó!  Al dia següent escriuria Milers d’Estels.

5 anys després, a Altea una vegada més, un 22 de juliol ben  bonic, amb lluna plena, i amb l’ajuda d’una actriu de primera: Milers d’Estels.

Màgica nit plena d’estels
Els teus ulls brillants em volen acaronar
La lluna desvetllant la mar
i tu i jo comencem a rodolar

Màgica nit plena d’estels
El teu cos mullat a la platja serena
El vent mou els teus cabells
Mentre el meu cor batega i alena

Ara per fi m’he retrobat, amb el somriure de milers d’estels
Ara que la nit va començar m’encontre al teu costat….
…amb el somriure de milers d’estels.

Màgica nit plena d’estels
El teu rostre banyat per al lluna plena
Cada mitjanit baixem als inferns
i menjem del fruit que ens lleva la pena

Màgica nit plena d’estels
Els teus llavis em tornen a despullar
Les lluernes enlluernen el cel
tu, jo i la nit ens anem asserenant….

Una nit de lluna plena
Una nit per fer camí
i ara que torna la llum
estarem fins al matí

Una nit amb el somriure
de poder veure’t amb mi
I ara que els estels s’encenen
encendre’m el teu destí

Ara per fi m’he retrobat, amb el somriure de milers d’estels
Ara que la nit va començar m’encontre al teu costat….
…amb el somriure de milers d’estels…

…de milers d’estels …

Somie que has somiat amb mi

Somie que a la nit has somiat amb mi
i somric quan et veig somriure l’endemà al matí
i quan acostes els teus llavis als meus
els ulls se m’enlluernen al veure’m als teus

Una nit
Amb dos copes de vi i un grapat de somriures per tu i per mi

La dolçor
em segrestes, m’emmanilles al portal d’un carreró

El desig
Si m’agafes de sobte i em mossegues sense demanar permís

I el somni d’aquesta nit
el compartiràs amb mi
i els malsons d’aquell passat
sé que ja no tornaran mai més

Somie que a la nit has somiat amb mi
i somric quan et veig somriure l’endemà al matí
i quan acostes els teus llavis als meus
els ulls se m’enlluernen al veure’m als teus

Una nit
Els meus llavis humits que baixen amb tendresa cap als teus pits

La dolçor
Del teu cos quan em tires a terra i em beses per tot el coll

El desig
Ens aguantem la mirada, una intensa abraçada i un “queda’t amb mi”

Despertar al teu costat
Sé que ja no marxaràs
et regale el meu cor
els meus llavis, els meus ulls per tu.

Somie que a la nit has somiat amb mi
i somric quan et veig somriure l’endemà al matí
i quan acostes els teus llavis als meus
els ulls se m’enlluernen al veure’m als teus

Una nit… La dolçor… El desig…

Una nit al teu abast
Rodolem carrer avall
i uns llavis desenfrenats
em recorren dalt avall

Jo t’esguelle el vestit
m’empentes damunt del llit
seré un ostatge del desig
si et quedes amb mi…
… una nit.

Galàctic Trobador (demo)

 

La veu està gravada amb el micro de la webcam, ho lamente! 😀   La música amb la pedalera Zoom G2.1Nu i el programa Audacity.

 

Sib5                      Fa5
Recorde el teu gran somriure infinit
Sol5           La5                      Si5            Do5       Sol5
Aquelles bogeries de jove…aquelles danses, aquelles cançons

Sib5                      Fa5
folk, tabals, somnis i dolçaines
Sol5           La5                      Si5            Do5       Sol5
trobador galàctic tota la nit… tota la nit

Recorde la teua ànima lliure
Com una càlida brisa del mar…com un vent revoltat
Amb tantes ganes de viure
que van fer al meu cor cridar…al meu cor cridar…
Lam                                 DoM
i al capvespre, encendrem una foguera
                                 FaM
i cantarem cançons al foc
                     Re m
i quan un núvol tape la lluna plena
     FaM                                 SolM
el estel que més llum faça seràs tu…

…galàctic trobador

Ja fa temps que porte’m sense veure’t
i la teua rialla no s’ha deixat d’escoltar..mai ho farà
i a les nits encendrem les fogueres
per veure’t com una estrela fugaç

Recordarem les nostres aventures
i en viurem noves com si fores al nostre costat
i mai deixarem d’escolar-te 
seràs sempre amb nosaltres, estimat company….

i al capvespre, encendrem una foguera
i cantarem cançons al foc
i quan un núvol tape la lluna plena
el estel que més llum faça seràs tu…
…galàctic trobador

Com una Onada (a Dimitris Christoulas)

Dimitris Christoulas
Dimitris Christoulas

Dedicada a Dimitris Christoulas (Δημήτρης Χριστούλας), un jubilat grec que es va disparar un tret al cap en front del parlament grec per denunciar la lamentable situació social provocada per la crisi capitalista a Grècia.

 

 

 

 


La interpretació és prou millorable, però a vegades preferisc l’autenticitat en la gravació que repetir una i altra vegada la cançó fins que isca perfecta. Està gravada en una webcam i d’una sola vegada, no puc demanar més! 🙂

No viurem buscant a les escombreries
Ni ens dispararem cap tret al cap
Si ens tanqueu a dins la gàbia
l’obrirem a cops de llibertat

No viurem sense els nostres somriures
Ni sense els somriures dels que vindran
Si ens nugueu als vostres Bancs
No deixarem mai de lluitar… no deixarem mai de lluitar!!!


Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

No menjarem pa tacat de sang
i cremarem els cirs i els palaus d’hivern!
Si el mercat mundial ens esclavitza
Per a vosaltres no hi haurà descans

No deiarem mai que s’escolte
Un sol crit d’angoixa al nostre oceà
Mentre hi ha ja una sola llàgrima
Per a vosaltres no hi haurà demà!

Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

Han creat el seu exèrcit personal
De gent sense cor que ha oblidat pel que lluitar
S’asseuen a dins la gàbia, i anb una capsa els donen de menjar
Companys, aixó s’ha d’acabar
Agafeu embranzida amb força
Que el combat va a comneçar…
Que el combat va a començar!!!

Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

Si vens amb mi dona’m la mà
Agafa la dels teus companys
Ben desperts avançarem
COM UNA ONADA ENS ALÇAREM.

 

La següent nota va ser trobada a una butxaca dels seus pantalons:

Carta Manuscrita de Dimitris Christoulas

“El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l’Estat durant 35 anys. I com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec agafés un kalaixnikov, jo li donaria suport) no veig altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna per no haver de acabar furgant en els contenidors d’escombraries per poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran cap per avall als traïdors d’aquest país a la plaça Syntagma, com els italians van fer amb Mussolini a 1945”
Dimitris Christoulas, 4 d’abril de 2012

L'última "Rodà" : Tabarca – Santa Pola

travessia tabarca santa pola

Si algú em diu fa poc més de 3 anys que el proper diumenge estaria fent la travessia Tabarca – Santa Pola probablement m’haguera rist moltíssim mentre m’encenia un cigarro.  Quasi un paquet que em fumava abans cada dia… Quan estàs dins del rollo del tabac no t’adones de les coses que podries estar fent i t’estas perdent. Fins que un dilluns t’alces a punt d’ofegar-te i dius “prou”.

Encara recorde aquell primer dia que vaig anar a la piscina a veure si començava a fer alguna cosa. No se si arribaria a fer 250 metres… Després també vaig començar a córrer fins al deposit d’aigua pel Camí de La Bola, i també amb la bicicleta del meu germà pegava alguna volta.  Hui, després de poc més de 3 anys, mire arrere i veig el camí i a costat prou, però s’ha fet amb tant de gust que ni te n’adones!

Recorde la primera volta que em vaig apuntar a una prova esportiva l’estiu passat al pantà de Guadalest. L’emoció de començar i l’emoció d’aplegar al final. De l’esforç a la Volta a la Foia fins a l’últim alé, les pujades brutals i inesperades de la cursa de muntanya de Castalla, l’ambient i bon rollo de Santa Pola o a Torrevella que vaig anar apegat al bus de l’1:30! Emocions i xicotetes victòries personals. Però per damunt de tot, moments de passar-ho genial!

L’última Rodà!” … com en festes quan aplegues a prop de l’església o de l’ajuntament i tens que anar fent els darrers trets.  Doncs després d’una temporada plena de carreres, crec que l’última rodà la posa aquesta travessia. Segurament alguna cosa més eixirà abans d’acabar l’estiu i la temporada, però aquesta és de quatre càrregues.  Després de començar amb la “XXVI Volta a la Foia” (bon començament! ) i després amb la “Mitja Marató d’Alcoi“, la “IX Cursa i Marxa per Muntanya” que va organitzar el Club d’Atletisme de Castalla, “XXIII Mitja Marató de Santa Pola” i la “XXIX Mitja Marató de Torrevella”, i el “I Cross pel Centre Històric de Castalla” que va posar punt i final a la primavera, ara m’enfronte amb nervis a la “XVII travessia Tabarca – Santa Pola“! Molts nervis, però moltes victòries personals. Únicament el fet d’anar a intentar-ho per a mi ja és una xicoteta victòria. L’única batalla que es perd és la que s’abandona!

I que dir de la música que m’ha acompanyat en les carreres?  Una injecció d’adrenalina constant  que també em fa avançar.

Espere que el diumenge faça un oratge esplèndid i ho passem genial tots els castelluts que anem! I espere que vinguen moltes més competicions, carreres, travessies… i amb moltes ganes també de combinar-ho i fer alguna triatló, duatló o aquatló!

Salut i força !