Category Archives: La poesia del fracàs

Màgica Nit

Revifar-se amb el fred més punyent
treient fum per la boca
contrastant els graus més extrems.

Deixar que la nit fili la gelada
i que ens regali estels fins a l’alba;
que entri nítida pels vidres transparents
i ens transporti a l’univers del perfum genuí.

Raigs amb encís,
hores per ser feliç
i entendre que el món
és un joc anomenat laberint.
Amb camins sense fi,
d’altres que et tornen al lloc de sortir,
alguns que s’acaben al pou de negror.
I un, només un camí,
que et transporta, com avui,
al cel lluent d’una màgica nit
sense núvols, ni boires, ni malsons ni botxins.

Màgica nit.

Un país petit i valent

Desperte, i neva, blanc i lentament.
Una tèbia llum és amb mi, al llit.
De sobte devalle i desapareix,
potser vaja amb la neu,
-o amb el vent…-

I de sobte un trist país, humil, de cotó.
De sobte un país amb els peus de pedra,
una pàtria de placetes cridaneres,
de mercats amerats amb els drings dels mots,
d’homes enfilats a les bastides.
Un país petit i valent.

Soledat



Soledat, ànima en pena entre milers d’estels

La música i la poesia, l’aire per respirar

Quan et quedes rodejat en la més absoluta soledat

Atrapat entre els murs de pedra que construeix la teua ànima…

…per evadir-se de la realitat.

Soledat, sense música, sense cant

el silenci per acompanyar

Soledat, tantes vegades cantada

Tan menyspreada soledat.

I un altre llum, i més fum

en l’obscura habitació

entre les ombres del meu cor

I més llum, i més fum

El món imaginari que has creat

s’enfonsa dins del teu cap

Amb la saviesa que em dona el fracàs

com deia aquell poeta del que tant he sentit parlar.

La meua poesia naix únicament

de la meua ment cansada d’estar-se ofegant.

Quan quedes acompanyat de la teua ombra dibuixada per un fanal

Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un mirall…

…evadint-te de la realitat.

Soledat, sense música, sense cant

el silenci per acompanyar

Soledat, tantes vegades cantada

Tan menyspreada soledat.

Es agradable veure com les lletres van creant-se sobre el paper. I més agradable és quan aquestes lletres es converteixen en música!

A Mario Benedetti


Avui ha mort Mario Benedetti, als 88 anys. Gran pèrdua per al món de les lletres.

Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro

tu boca que es tuya y mía
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

y por tu rostro sincero
y tu paso vagabundo
y tu llanto por el mundo
porque sos pueblo te quiero

y porque amor no es aureola
ni cándida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no está sola

te quiero en mi paraíso
es decir que en mi país
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso

si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

//

%d bloggers like this: