La cultura del odio

Ahir vaig opinar sobre els mitjans de comunicació i com afecten a la vida social creant odi i por en les persones, i avui, abans de despertar-me, tenia aquesta cançó ficada al cap! Gran cançó d’aquest grup de Villena, i bon vídeo!

A algunos niñatos se les pone dura
pegándole a un viejo de hostias
la escena grabada ha sido captada
retransmitida con su nokia
soy la sensación es que molo un montón,
con mi móvil ultima generación
Generación de imbéciles…el futuro de imbéciles.De buenas familias, reputadas familias,
su madre florero y su padre empresario
Su abuelo franquista, pudiente y racista
como un buen cristiano reza su rosario
Sus padres los fachas los pillan en casa:
“con este nene hay que hacer algo”
Si sigue apaleando indigentes, le
vamos a cortar el saldo

Esto es la cultura del odio, han creado la cultura del odio

Malos tiempos lara pa expresión
Poco a poco siento más dolor

Erika ha caído ha perdido la vida, fue
apuñalada por su esposo
12 puñaladas abdomen y espalda,
previa denuncia por acoso
Ellas lo sienten, los jueces consienten,
Erika ha caído ha perdido la vida, fue apuñalada por su esposo
12 puñaladas abdomen y espalda, previa denuncia por acoso
Ellas lo sienten, los jueces consienten, esta
es la canción de siempre
En su mente retorcida, aun dice que la quería.

Esto es la cultura del odio, han creado la cultura del odio

Fuckop Family – Antisistema Soundconnection a màxima qualitat (320 Kbps)

Decarrega’l

Els mitjans de comunicació de l'odi

itereconomia

He sigut testimoni directe de dues situacions relacionades amb els mitjans de comunicació de l’odi i la crisi capitalista mundial, dues coses que em semblen esgarrifoses des del punt de vista moral i ètic d’una societat normal. Noam Chomsky o Michael Moore ho han expressant en innombrables ocasions: ens venen la por per assegurar-se que tot vaja igual o pitjor per a nosaltres i igual o millor per a ells (els rics i poderosos).

Es de tots ben sabut que quan hi ha una crisi capitalista els sectors de més amunt de l’escala capitalista (el poder) estableixen la norma de bombardejar al poble pla (nosaltres) amb missatges de violència i por contra tot allò que creguen convenient. Normalment els missatges que funcionen són senzills: els immigrants tenen la culpa de que no hi haja treball. O millor: TU no tens treball per culpa dels immigrants. I ara també s’han apuntat els mitjans de comunicació del “circ” del futbol per a agreujar l’odi cap a tot allò que siga català, ja que funciona molt bé entre la societat espanyola!…així el poder pot fer una alenada i seguir amb el seu treball de continuar enriquint-se a costa dels més pobres.

I tot açò ara a que ve? Es preguntarà alguna persona que probablement no necessite llegir cap d’aquestes línies  i que l’únic que farà serà reafirmar-se en la seva ideologia, siga favorable o no (els altres estan tranquil·lament asseguts a casa mirant els mitjans de comunicació de l’odi i la ignorància).  Doncs bé, tot açò ve  per dues experiències personals que he pogut gaudir en primera persona aquest dijous:

  1. La primera d’aquestes experiències va ocórrer a una perruqueria. La típica conversació de l’atrac que diuen que va patir el Reial Madrid dimecres passat contra el Vila-Reial. Deixant de banda si és o no un atrac (ficar un comentari irònic a l’atzar entre aquestos dos parèntesis) , el comentari de la persona amb la que conversava (del Reial Madrid) va ser el següent: “Em cau millor Guardiola, però el problema és que és català…”  Poc després va fer comentaris d’odi carregat d’ignorància cap a tot el que vinguera de Catalunya. Bocabadat, el meu comentari va ser únicament un: “el problema que teniu vosaltres és l’odi que us han fet tindre els mitjans de comunicació esportius contra els catalans“.
  2. La segona d’aquestes experiències va ocórrer a un pub de Castalla. La típica conversació de l’atrac que estem patint els treballadors per part dels empresaris, els banquers i les multinacionals que han generat la crisi i que ens toca pagar a tots, va derivar en una sèrie d’insults i amenaces de violència contra totes les persones immigrants, ja siguen del Marroc, d’Amèrica Llatina o d’on siga, amb un únic requeriment: que siguen pobres com nosaltres.  En aquest cas no vaig obrir la boca per a res. La  persona que estava proferint els insults i les frases del rotllo: “A mi no em paguen, i als moros i xiguanos les donen tot el que volen… en vore’ls pel carrer me’ls carregue”.  I la persona del seu costat (prou major que ell) donant-li la raó…patètic.

L’únic que em va passar pel cap en eixe moment que va ser? Els mateixos mitjans de comunicació que en el cas de la perruqueria. Aquesta gent que plena d’odi les llars de milions de persones deuen tindre dret a emetre dia si dia també?  Aquestos pseudo-periodistes carregats d’odi contra tot el que no siga ESPANYOL, CATÒLIC I DE DRETES (o pose cridant, que estic cabrejat)  els deixen treballar a la televisió amb total impunitat? Aquestos són uns terroristes. Contaminen a la gent amb el menyspreu, la mentida, l’odi, les calúmnies, i una infinitat d’adjectius dolents que no acabaria mai d’escriure.  Odi contra els immigrants (pobres, evidentment), odi contra tot el que no siga catòlic (l’avort, el matrimoni homosexual), i odi contra totes les persones que estan revoltant-se (“radicales de izquierdas, no sé, radicales! de todo tipo: vascos, catalanes, valencianos, de todo tipo!)  i evidentment, i com a tendència a l’alça: contra els catalans. Amb situacions tan surrealistes com les del següent vídeo:

Que em de fer per resoldre aquesta situació? És una de les coses que em pregunte… Però està clar que una persona que difama, insulta, menysprea i plena d’odi centenars de milers de cases arreu del territori no pot quedar impune. Intereconomia (sobretot), Popular TV, COPE, Libertad Digital, Jiménez Losantos i tota (com molt bé va dir Laporta) la caverna mediàtica deuen de rebre sancions per promoure la violència i l’odi i els diners que tinguen que pagar vagen destinats a organitzacions i associacions per la pau i la convivència. Crec que és la millor solució, i , a més a més, ja s’ha fet recentment, quan el Barça va destinar 200.000 euros de multa de la COPE a La Marató de TV3.

Tu que en penses?

Vuit de Març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

fragment de “Bruixa de Dol” de Maria-Mercè Marçal

Reflexions després de la tempesta de València

Si alguna cosa està clara després dels darrers dies és que la violència ha tornat als carrers. Els de la gavina ens porten una vegada més la por, la intimidació i la violència contra la població.

rambo piquer
(clica per veure a 2202 x 3000 pixels)

Si amb el PE (Partit Espanyol…ja que no té res de socialista ni d’obrer actualment), ja teníem carències democràtiques, ara les acompanyem amb una bona dosis de violència i hipocresia.  Aquesta gent que ens governa actualment, principals culpables de la crisi que vivim al País Valencià, als Països Catalans i al conjunt de l’estat, encara tenen la poca-vergonyaRead More »

Llach, la revolta permanent (documental)

(actualitzat 21/01/2012, després del tancament de Megaupload)

 

Haurem d’emprar les armes! Canvi. ­Gassegeu l’església. Canvi. ­Interessa que vinguin els Charlies, perquè estem envoltats de gent i al sortir de l’església aquí serà un picament de peus. Utilitzarem les armes. Segur, a més eh? ­Charlie a J-1. Ha arribat ja l’ordre de desallotjament a l’església? ­Si, si la té J-3 i ja han procedit a desallotjar perquè tu no estaves allí. ­Molt bé, assabentat. I llàstima que no hi era jo allí»

«Intento comunicar, però ningú contesta. Han d’estar en l’església barallant-se com lleons. ­J-3 per a J-1! J-3 per a J-1! Manin força per a aquí. Ja hem disparat més de dues mil tirs. ­Com està per aquí l’assumpte? ­Et pots figurar, després de llençar més de mil tirs i trencar l’església de San Francisco. Et pots imaginar com està el carrer i com està tot. ­Moltes gràcies, eh! Bon servei! ­Digues-li a Salines, que hem contribuït a la pallissa més gran de la història. ­Aquí hi ha hagut una massacre. Canvi. ­D’acord, d’acord. ­Però de debò una massacre»

A la memòria de tota la gent que va morir a Vitoria-Gasteiz. El seu màxim responsable va morir ahir sense haver estat mai condemnat i sense haver demanat mai disculpes. Era el fundador del Partit Popular.

més informació:

Descarrega amb l’emule

 ed2k://|file|Llach,%20la%20revolta%20permanent.avi|1480343552|0CB2F29952AC58FC66149910A0A7716A|/ 

 

Mor al llit, impunement, Manuel Fraga, icona del franquisme i responsable dels assassinats de Gasteiz


Lluís Llach: Campanades a Morts (Directe a Gasteiz, 3 de Març de 2006) de jordi castalla a Vimeo.

I

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

I el poble es recull
quan el lament s’acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d’aquell trobador
que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d’aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l’amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

“Tots sabem que allò va ser un acte de terrorisme d’estat, executat per responsables ministerials encara vius, tots ho sabem perfectament; (…) per a nosaltres mai hi haurà transició fins que es demani perdó a les víctimes de Gasteiz; els perseguirà la nostra memòria per sempre més”   Lluís Llach

Que deia EL FEIXISTA DE FRAGA?

(…) 1963. Es fa un silenci i se sent un crit. Algú crida “Fascista!”. Segons la crònica de l’època de Luis Ramírez a ‘España hoy’: “Fraga se abrió la chaqueta, sacó el pecho y contestó: ¡A mucha honra, gracias!” (…)
(…)Amb paraules potser no tan exactes com les que va haver d’escoltar un reporter de Reuters el 20 de maig de 1974 a Londres. El periodista requeria a Fraga, nomenat ambaixador al Regne Unit el 1973, amb quina legitimitat es constituiria el nou govern. Sempre torrencial, forasenyat va cridar: “¡Con la legitimidad de las metralletas!”(…)
(…)”Catalunya … la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario”.(…)

Que diuen ELS MITJANS DELS països CATALANS?

Que diuen els mitjans estrangers?

…i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

I ja que la majoria de mitjans de comunicació s’han dedicat a tirar-li floretes a l’assassí de Fraga, ací tenim un oient de Ràdio Nacional que ho deixa ben clar: