Category Archives: La diplomàcia de la rebeŀlia

La terrible hipocresia de la gent d'esquerres

Oh! Si pareix un titular de la Gaceta, El Mundo o algun diari d’estos! Increïble.Però més aviat és tot el contrari!  Com deia el senyor Ovidi Montllor “Autocritica i Crítica“:

Quina és la porta que s’obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d’ells dient que de tu parlen?
Quan m’estaran posant en dubte ara?

Des de fa un parell de dies que em ve a la ment una terrible situació. No deixe de pensar en ella, i com sempre faig , canalitze els sentiments mitjançant l’escriptura (de cançons, de històries, de coses com aquesta) . Tristesa, amor, alegria, ràbia, ira. Aquest més bé diria que va entre la ràbia i la ira. La desesperació i la angoixa.  I tot açò a què ve? Doncs té a veure amb el conseller de turisme de les Illes Balears, que com sabreu, s’ha fotografiat amb els testicles d’un cérvol abatut al cap. Sí, és una imatge que no és molt agradable. Però no és prou més horrible l’assassinat sistemàtic de milions i milions d’animals per a que tu tingues companatge a la nevera??  No és prou més horrible nàixer per a morir a fàbriques industrials, que ser abatut per un caçador vivint en llibertat?? Jo ho veig prou, (però prou!) més horrible. Distintes formes de veure una mateixa situació? Diferents percepcions de les persones? Ho dubte. Però posar-se una bena als ulls i oblidar la més gran i complexa lluita de totes per les que deuria de lluitar l’esquerra, és molt molt més fàcil!

Quanta hipocresia. Quina credibilitat té (la major part) de la gent d’esquerres?? Si entre totes les denúncies per tortures, per violència, per discriminació, per sexisme, i etcètera i etcètera… oblidem una de les més importants, i som partícips en major o mesura d’ella…. quina credibilitat tenim???  Jo crec que més bé poca. Gens. O es que acás hi ha tortura bona i tortura dolenta? Racisme bo i racisme dolent? Hi ha discriminació bona i dolenta? Veritat què no? Totes les discriminacions i totes les tortures són iguals de dolentes.

Sort que hi ha alguna (molt poca) gent d’esquerres que sí que fa alguna cosa (com per exemple Aïda Gascón, candidata d’ICV-EUiA i presidenta d’AnimaNaturalis). No es tracta de canviar radicalment el teu estil de vida (jo he estat voreta a 25 anys amb una bena als ulls). Però primer hi ha que acceptar que s’està cometent diàriament una atrocitat.  La majoria de gent d’esquerres no fa ni això.

porquet sense llibertatGary Yourofsky ho explica molt millor que jo. I Aïda Gascón també!

Vídeo: Kilian Jornet, el millor corredor de muntanya del món a "El Convidat" de TV3

Kilian Jornet

El català Kilian Jornet i Burgada va sorprendre anit al programa de TV3, no ja per les seues extraordinàries fites (com al Tahoe Rim Trail , on va fer 270 Km en 38 hores i 32 minuts) , sinó per la seua filosofia de vida. La seua ideologia d’esquerres i ecologista (com ell mateix declara durant el programa), i les seues declaracions colpidores amb la societat actual, van revoltar les xarxes socials. Podeu llegir ací les 10 frases més destacades d’en Kilian Jornet.

La muntanya és el seu hàbitat. El lloc on viu la passió per un esport que cada dia agrada a més gent. Kilian Jornet és un prodigi de la natura. El seu rècord: 38 hores corrent sense parar, 270 quilòmetres.

Evidentment, jo no podria seguir el seu ritme. Però sí que em vaig haver d’adaptar a la vida que fa durant molts mesos de l’any. Viure en una caravana en plena natura.

Allà no hi té calefacció, ni aigua calenta, ni lavabo. Cap comoditat. Només allò que és essencial. En vuit metres quadrats, una manera d’entendre la vida. Aquesta és la vida de Kilian Jornet: sempre a la muntanya. Sempre en moviment. La seva filosofia: per ser feliços hem de fer només el que volem fer. Ell ha triat fer-ho tot als peus del cim més alt d’Europa.

Durant dos dies he descobert una persona singular. Un noi que ha trobat el seu lloc al món en una edat en què encara tothom el busca. Mentre hi hagi muntanyes, no hem de patir per en Kilian.

Quan Àlex Fàbregas i jo vam descobrir que no érem espanyols

Recorde fa molt de temps ja, quan vàrem descobrir que no érem espanyols.  Va ser quelcom natural, perquè sortíem d’una artificialitat prou desconcertant…quan no eres espanyol i no ho saps, no relaciones el nom que et classifica (espanyol) amb el poble, la teua llengua i la cultura que respires dia a dia.

Va ser fantàstic descobrir el nostre país! Quan les nostres ments, inconscientment, van començar a relacionar les coses que ens envoltaven amb una nacionalitat amagada i ocultada durant més de 500 anys. Des d’aquell segrest de la Bíblia Valenciana a l’any 1482 que s’ha intentat ocultar la nostra història com a poble. El poble valencià, el poble català i el poble mallorquí, tres pobles que en realitat són un de sol. Tres pobles que van viure agermanats amb la Corona d’Aragó i Jaume I i que mantenen forts lligams a pesar de la forta repressió per part de Castella i França… “Jaume primer és un arbre amb tres branques principals, l’antic regne de València, Catalunya i Balears

I en realitat és tan bonic i ens sentim tan orgullosos de pertànyer a aquest poble! No eixim als mapes polítics, però en realitat això és el de menys. Els pobles es creen naturalment, els mapes polítics són això: polítics.  Nosaltres ens quedem amb els mapes geogràfics. Els mapes culturals i lingüístics. El mapa del nostre poble és de molts colors i té un mar que el travessa i ens dibuixa un somriure quan cantem les seues cançons, quan parlem la seua llengua,  quan passegem pels seus indrets… quan tornem a casa i veiem el nostre poble i la nostra gent. Quan escoltem algú a un país llunyà (i no tan llunyà) parlant la nostra llengua també somriem.  Somriure… no creiem en pàtries ni en banderes que neguen la llibertat dels pobles, i és per això que ens estimem tant el nostre poble i la nostra bandera que representa la seua llibertat enfront a l’esclavatge al que tenen sotmès el nostre poble.

I ens dona tanta ràbia veure que, quan expresses tots aquestos sentiments lliurement, hi ha determinada gent que ens exigeix que ho justifiquem. Que justifiquem perquè no som com ells ens dicten que tenim que ser… Que perquè no eres el que posa al teu DNI! Però a veure…si fora per nosaltres no tindríem DNI ni ací ni en la Xina popular… Quina classe d’arguments són eixos en front d’una font inesgotable de sentiments cap al nostre poble? Quina classe de llavada mental tenen alguns per a negar els sentiments vers la nostra terra?

La veritat és que, en moments com el de hui, on una gran part del poble espanyol insulta i menysprea a gent de la meua terra per dir el que sent ( Àlex Fàbregas ) , em pose dels nervis… I recorde… Recorde la història. Perquè la història és nostra, i la fan els pobles.

Territori Magenta:Primer els ignores, després et rius d'ells, després et censuren i finalment perden

Em fa molta gràcia el blog “Foia de Castalla: Territorio Magenta”. Si bé era un blog que ja no entrava ni per a fer unes “rises” des de feia temps (el super demòcrata que el porta censura tots els comentaris d’esquerres i valencians), aquesta setmana ho he fet després de l’allau de notícies dolentes sobre UPPSOEyD.

Que si UPPSOEyD ha sigut l’únic partit que ha votat en contra de cobrar-li l’impost de bens i immobles a l’església a Elda, que si el seu regidor de Alcorcón no acudix pel seu despatx i cobra 72.000 euros, que si UPyD ara s’uneix amb el PP i CiU per a evitar que es revisen els beneficis fiscals de l’església

I el senyor que porta aquest bloc ha contestat mitjançant un apunt en forma d’atac, i amb una frase del gran defensor dels animals, Mohandas Gandhi, després de que el seu partit s’haja posicionat en contra de prohibir les corregudes de bous!!…  És pot ser més fals? Es pot tindre un sentit de la responsabilitat ideològica més dolent? No se si m’explique… Es com si demà isquera Mariano Rajoy en una samarreta de Víctor Jara per a anunciar les retallades. De bojos!  Si el seu partit ja de per si és una estafa d’extrema-dreta que es creuen alguns d’esquerres…açò de posar una frase de Gandhi ja ha sigut “el no va más”.

UPyD és un partit que defèn la unitat de l’estat espanyol a capa i espasa (mai millor dit). Defèn un model cultural únicament castellà, amb un únic idioma. Si fora per ells acabarien en tots els països que conformen aquesta fal·làcia anomenada Espanya inventada fa 300 anys a punta de pistola. Si fora per ells, el valencià el llevarien i la paella la farien espanyola.  I res de “laics”… creieu que un partit “laic” votaria en contra de que tots paguem l’impost de bens i immobles (inclosa l’Església)?  I s’amaguen sota una excusa més barata que el seu propi partit “revanchista postguerracivilista“…. però las “revanchas” de que? Que paguen l’impost com tots!

Però que tenim que esperar-nos d’aquesta gentola? Coses com aquesta: El PP i UPyD tomben al congrés una proposta de millora del finançament valencià, o com aquesta: UPyD califica el catalán de “dialecto”.

Recomane llegir Los amigos de UPyD, publicat ahir a Kaos en la Red.

Continuarem ignorant-los mentre es pensen que han guanyat quelcom.  L’únic que guanyen, notícia a notícia, dia a dia, es que la gent veja al llop darrere del vestit magenta de l’àvia.

territorio magenta

Documental: "Què mengem?"

Què mengem amb el que mengem? És segur el que arriba a la nostra taula? Quina quantitat de productes químics, metalls pesants, antibiòtics o additius que podrien ser perjudicials per a la salut ingerim amb la nostra dieta?

Vivim en una de les societats amb més abundància d’aliments i amb més garanties sanitàries. Mai com ara el menjar havia estat sotmès a controls tan rigorosos, i a Europa és gairebé impossible que consumim un aliment que sobrepassi els límits segurs d’un tòxic. Però els científics alerten dels perills de l’efecte acumulatiu d’aquests tòxics que ingerim amb la dieta al llarg de la nostra vida.

Aquesta preocupació fa que cada vegada més els consumidors busquin alternatives d’alimentació sense residus químics ni additius.
Mai el consumidor no havia tingut tanta informació de quina és l’alimentació més equilibrada i més adequada per a la seva salut.
Metges i campanyes promocionals ens recomanen augmentar el consum de fruites i verdures. Però poden arribar a ser perillosos els rastres dels pesticides amb què han estat tractats aquests vegetals?

La darrera societat matriarcal: Els amants del llac Lugu

Des de Fes Xarxa us presentem el documental emès pel Canal 33, “Els amants del llac Lugu”, on farem un viatge a un indret perdut de la Xina i ens capbussarem en el Regne de les Dones, i el seu llac d’incalculable bellesa. 

“Imagineu una civilització on el matrimoni no existeix, on l’amor és lliure, on els homes fan petites feines, no hereten propietat i on les dones tiren endavant la família i porten l’economia. Penetreu en el regne de les dones Mosuo a la Xina i conegueu una peculiar història d’amor en l’última societat matriarcal del món”

Podeu veure el documental “Els amants del Llac Lugu”, seguint l’enllaç.

Els mitjans de comunicació de l'odi

itereconomia

He sigut testimoni directe de dues situacions relacionades amb els mitjans de comunicació de l’odi i la crisi capitalista mundial, dues coses que em semblen esgarrifoses des del punt de vista moral i ètic d’una societat normal. Noam Chomsky o Michael Moore ho han expressant en innombrables ocasions: ens venen la por per assegurar-se que tot vaja igual o pitjor per a nosaltres i igual o millor per a ells (els rics i poderosos).

Es de tots ben sabut que quan hi ha una crisi capitalista els sectors de més amunt de l’escala capitalista (el poder) estableixen la norma de bombardejar al poble pla (nosaltres) amb missatges de violència i por contra tot allò que creguen convenient. Normalment els missatges que funcionen són senzills: els immigrants tenen la culpa de que no hi haja treball. O millor: TU no tens treball per culpa dels immigrants. I ara també s’han apuntat els mitjans de comunicació del “circ” del futbol per a agreujar l’odi cap a tot allò que siga català, ja que funciona molt bé entre la societat espanyola!…així el poder pot fer una alenada i seguir amb el seu treball de continuar enriquint-se a costa dels més pobres.

I tot açò ara a que ve? Es preguntarà alguna persona que probablement no necessite llegir cap d’aquestes línies  i que l’únic que farà serà reafirmar-se en la seva ideologia, siga favorable o no (els altres estan tranquil·lament asseguts a casa mirant els mitjans de comunicació de l’odi i la ignorància).  Doncs bé, tot açò ve  per dues experiències personals que he pogut gaudir en primera persona aquest dijous:

  1. La primera d’aquestes experiències va ocórrer a una perruqueria. La típica conversació de l’atrac que diuen que va patir el Reial Madrid dimecres passat contra el Vila-Reial. Deixant de banda si és o no un atrac (ficar un comentari irònic a l’atzar entre aquestos dos parèntesis) , el comentari de la persona amb la que conversava (del Reial Madrid) va ser el següent: “Em cau millor Guardiola, però el problema és que és català…”  Poc després va fer comentaris d’odi carregat d’ignorància cap a tot el que vinguera de Catalunya. Bocabadat, el meu comentari va ser únicament un: “el problema que teniu vosaltres és l’odi que us han fet tindre els mitjans de comunicació esportius contra els catalans“.
  2. La segona d’aquestes experiències va ocórrer a un pub de Castalla. La típica conversació de l’atrac que estem patint els treballadors per part dels empresaris, els banquers i les multinacionals que han generat la crisi i que ens toca pagar a tots, va derivar en una sèrie d’insults i amenaces de violència contra totes les persones immigrants, ja siguen del Marroc, d’Amèrica Llatina o d’on siga, amb un únic requeriment: que siguen pobres com nosaltres.  En aquest cas no vaig obrir la boca per a res. La  persona que estava proferint els insults i les frases del rotllo: “A mi no em paguen, i als moros i xiguanos les donen tot el que volen… en vore’ls pel carrer me’ls carregue”.  I la persona del seu costat (prou major que ell) donant-li la raó…patètic.

L’únic que em va passar pel cap en eixe moment que va ser? Els mateixos mitjans de comunicació que en el cas de la perruqueria. Aquesta gent que plena d’odi les llars de milions de persones deuen tindre dret a emetre dia si dia també?  Aquestos pseudo-periodistes carregats d’odi contra tot el que no siga ESPANYOL, CATÒLIC I DE DRETES (o pose cridant, que estic cabrejat)  els deixen treballar a la televisió amb total impunitat? Aquestos són uns terroristes. Contaminen a la gent amb el menyspreu, la mentida, l’odi, les calúmnies, i una infinitat d’adjectius dolents que no acabaria mai d’escriure.  Odi contra els immigrants (pobres, evidentment), odi contra tot el que no siga catòlic (l’avort, el matrimoni homosexual), i odi contra totes les persones que estan revoltant-se (“radicales de izquierdas, no sé, radicales! de todo tipo: vascos, catalanes, valencianos, de todo tipo!)  i evidentment, i com a tendència a l’alça: contra els catalans. Amb situacions tan surrealistes com les del següent vídeo:

Que em de fer per resoldre aquesta situació? És una de les coses que em pregunte… Però està clar que una persona que difama, insulta, menysprea i plena d’odi centenars de milers de cases arreu del territori no pot quedar impune. Intereconomia (sobretot), Popular TV, COPE, Libertad Digital, Jiménez Losantos i tota (com molt bé va dir Laporta) la caverna mediàtica deuen de rebre sancions per promoure la violència i l’odi i els diners que tinguen que pagar vagen destinats a organitzacions i associacions per la pau i la convivència. Crec que és la millor solució, i , a més a més, ja s’ha fet recentment, quan el Barça va destinar 200.000 euros de multa de la COPE a La Marató de TV3.

Tu que en penses?

Reflexions després de la tempesta de València

Si alguna cosa està clara després dels darrers dies és que la violència ha tornat als carrers. Els de la gavina ens porten una vegada més la por, la intimidació i la violència contra la població.

rambo piquer

(clica per veure a 2202 x 3000 pixels)

Si amb el PE (Partit Espanyol…ja que no té res de socialista ni d’obrer actualment), ja teníem carències democràtiques, ara les acompanyem amb una bona dosis de violència i hipocresia.  Aquesta gent que ens governa actualment, principals culpables de la crisi que vivim al País Valencià, als Països Catalans i al conjunt de l’estat, encara tenen la poca-vergonya Continua llegint

Llach, la revolta permanent (documental)

(actualitzat 21/01/2012, després del tancament de Megaupload)

 

Haurem d’emprar les armes! Canvi. ­Gassegeu l’església. Canvi. ­Interessa que vinguin els Charlies, perquè estem envoltats de gent i al sortir de l’església aquí serà un picament de peus. Utilitzarem les armes. Segur, a més eh? ­Charlie a J-1. Ha arribat ja l’ordre de desallotjament a l’església? ­Si, si la té J-3 i ja han procedit a desallotjar perquè tu no estaves allí. ­Molt bé, assabentat. I llàstima que no hi era jo allí»

«Intento comunicar, però ningú contesta. Han d’estar en l’església barallant-se com lleons. ­J-3 per a J-1! J-3 per a J-1! Manin força per a aquí. Ja hem disparat més de dues mil tirs. ­Com està per aquí l’assumpte? ­Et pots figurar, després de llençar més de mil tirs i trencar l’església de San Francisco. Et pots imaginar com està el carrer i com està tot. ­Moltes gràcies, eh! Bon servei! ­Digues-li a Salines, que hem contribuït a la pallissa més gran de la història. ­Aquí hi ha hagut una massacre. Canvi. ­D’acord, d’acord. ­Però de debò una massacre»

A la memòria de tota la gent que va morir a Vitoria-Gasteiz. El seu màxim responsable va morir ahir sense haver estat mai condemnat i sense haver demanat mai disculpes. Era el fundador del Partit Popular.

més informació:

Descarrega amb l’emule

 ed2k://|file|Llach,%20la%20revolta%20permanent.avi|1480343552|0CB2F29952AC58FC66149910A0A7716A|/ 

 

Mor al llit, impunement, Manuel Fraga, icona del franquisme i responsable dels assassinats de Gasteiz


Lluís Llach: Campanades a Morts (Directe a Gasteiz, 3 de Març de 2006) de jordi castalla a Vimeo.

I

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

I el poble es recull
quan el lament s’acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d’aquell trobador
que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d’aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l’amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

“Tots sabem que allò va ser un acte de terrorisme d’estat, executat per responsables ministerials encara vius, tots ho sabem perfectament; (…) per a nosaltres mai hi haurà transició fins que es demani perdó a les víctimes de Gasteiz; els perseguirà la nostra memòria per sempre més”   Lluís Llach

Que deia EL FEIXISTA DE FRAGA?

(…) 1963. Es fa un silenci i se sent un crit. Algú crida “Fascista!”. Segons la crònica de l’època de Luis Ramírez a ‘España hoy’: “Fraga se abrió la chaqueta, sacó el pecho y contestó: ¡A mucha honra, gracias!” (…)
(…)Amb paraules potser no tan exactes com les que va haver d’escoltar un reporter de Reuters el 20 de maig de 1974 a Londres. El periodista requeria a Fraga, nomenat ambaixador al Regne Unit el 1973, amb quina legitimitat es constituiria el nou govern. Sempre torrencial, forasenyat va cridar: “¡Con la legitimidad de las metralletas!”(…)
(…)”Catalunya … la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario”.(…)

Que diuen ELS MITJANS DELS països CATALANS?

Que diuen els mitjans estrangers?

…i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

I ja que la majoria de mitjans de comunicació s’han dedicat a tirar-li floretes a l’assassí de Fraga, ací tenim un oient de Ràdio Nacional que ho deixa ben clar:

%d bloggers like this: