Àlvaro Palma: “S’ha de viure per a la política, no de la política” De La Pasionaria al Partit Popular

“Sóc igual que la meua besàvia, que era com La Pasionària 2

“Ara el Partit Popular, quan s’aproven lleis que donen drets als ciutadans, ells volen dur-les al Constitucional, i dir que són inconstitucionals. Jo no estic d’acord en eixa política”.

“Front a la política neo-liberal del Partit Popular, jo aposte per una política progressista, amb polítiques socials, que són en realitat el que farà que isquem de la crisi”.

“Ara mateixa al meu poble hi ha una manca de trasparència molt gran. Però no de ara, des de fa 24 anys”.

Crec que no anem a fer cap comentari! Cadascú que jutge. Que pense. Que analitze la situació actual de la política a Castalla i traga les seues pròpies conclusions 😉

 

L'última "Rodà" : Tabarca – Santa Pola

travessia tabarca santa pola

Si algú em diu fa poc més de 3 anys que el proper diumenge estaria fent la travessia Tabarca – Santa Pola probablement m’haguera rist moltíssim mentre m’encenia un cigarro.  Quasi un paquet que em fumava abans cada dia… Quan estàs dins del rollo del tabac no t’adones de les coses que podries estar fent i t’estas perdent. Fins que un dilluns t’alces a punt d’ofegar-te i dius “prou”.

Encara recorde aquell primer dia que vaig anar a la piscina a veure si començava a fer alguna cosa. No se si arribaria a fer 250 metres… Després també vaig començar a córrer fins al deposit d’aigua pel Camí de La Bola, i també amb la bicicleta del meu germà pegava alguna volta.  Hui, després de poc més de 3 anys, mire arrere i veig el camí i a costat prou, però s’ha fet amb tant de gust que ni te n’adones!

Recorde la primera volta que em vaig apuntar a una prova esportiva l’estiu passat al pantà de Guadalest. L’emoció de començar i l’emoció d’aplegar al final. De l’esforç a la Volta a la Foia fins a l’últim alé, les pujades brutals i inesperades de la cursa de muntanya de Castalla, l’ambient i bon rollo de Santa Pola o a Torrevella que vaig anar apegat al bus de l’1:30! Emocions i xicotetes victòries personals. Però per damunt de tot, moments de passar-ho genial!

L’última Rodà!” … com en festes quan aplegues a prop de l’església o de l’ajuntament i tens que anar fent els darrers trets.  Doncs després d’una temporada plena de carreres, crec que l’última rodà la posa aquesta travessia. Segurament alguna cosa més eixirà abans d’acabar l’estiu i la temporada, però aquesta és de quatre càrregues.  Després de començar amb la “XXVI Volta a la Foia” (bon començament! ) i després amb la “Mitja Marató d’Alcoi“, la “IX Cursa i Marxa per Muntanya” que va organitzar el Club d’Atletisme de Castalla, “XXIII Mitja Marató de Santa Pola” i la “XXIX Mitja Marató de Torrevella”, i el “I Cross pel Centre Històric de Castalla” que va posar punt i final a la primavera, ara m’enfronte amb nervis a la “XVII travessia Tabarca – Santa Pola“! Molts nervis, però moltes victòries personals. Únicament el fet d’anar a intentar-ho per a mi ja és una xicoteta victòria. L’única batalla que es perd és la que s’abandona!

I que dir de la música que m’ha acompanyat en les carreres?  Una injecció d’adrenalina constant  que també em fa avançar.

Espere que el diumenge faça un oratge esplèndid i ho passem genial tots els castelluts que anem! I espere que vinguen moltes més competicions, carreres, travessies… i amb moltes ganes també de combinar-ho i fer alguna triatló, duatló o aquatló!

Salut i força !

Les nostres (i les seues) serres les protegeixen els Déus

I esperem que no deixen de fer-ho…

Si fas una volta pels nostres paratges t’adones que hi ha un manteniment nul. No hi ha cap tipus de control per evitar incendis. Es més, muntons de sarments s’acumulen a la vora dels pinars per a fer-ho encara més temptador. I que dir de les males herbes i la quantitat de ramulla que hi ha si t’endinses entre l’Empenyador i Petrer? De veritat, he passat per allí i en qualsevol moment pot posar-se a cremar, de la quantitat d’herba seca que hi ha.

L’altre dia ja vam tindre el cor en un puny quan va cremar un tros de Catí. Mentrestant crema el País Valencià i el Partit Popular s’amaga de qualsevol explicació (el de la Generalità i el de Madriz).

Jo únicament tinc preguntes i un consell. El consell és que deuríem de començar a netejar i mantindre les serres i a prevenir incendis. Quanta gent hi ha a l’atur disposta? Jo crec que molta gent. Jo mateix un d’ells.

Ara venen les preguntes: Qui es farà responsable si cremen les nostres serres? I si cremen les seues serres i a conseqüència les nostres?  I ara m’explique… Si tens un tros de serra de la teua propietat, has de tindre un manteniment de la serra?  Qui protegeix “les nostres serres” de “les seues serres”? Recorde que hi ha molts racons a Castalla que són propietat privada d’algú… però els racons del costat no ho són.

Està molt bé tindre un vedat privat de caça i posar una cadena per a que soles pugues passar tu i els “amigaxos” a vorer qui és més valent matant animals amb un rifle… però si es crema la teua serra es cremen les de tots.

I que passa amb “les nostres” ? Segur que són nostres? Perquè crec que ara mateix estan a les mans d’algun Déu.  Als administradors d’aquest tema no se’ls veu el pèl.

Algú em pot contestar aquestes preguntes? El dolor que sentiria si perdérem els animals que viuen a les nostres muntanyes, la flora, la vegetació típica i única de la Foia de Castalla… seria incalculable.

[poll id=”6″]

 

“Però, més enllà dels éssers humans, està la fauna animal que no s’ha mencionat en cap mitjà de comunicació. La zona cremada de Cortes de Pallars és una de les reserves de fauna més importants de l’estat espanyol, pel que fa a la cabra montesa i mufló. En aquestes zones d’alta biodiversitat de fauna, a banda de cabres monteses i muflons, hi viuen llops, raboses, teixons, genetes, cérvols, entre molts més. Són les víctimes anònimes i oblidades que no han pogut fugir de la devastació.”

‘Ens hem cremat per damunt de les nostres possibilitats’

Tropoll i Rebombori (a Castalla)

tropoll Ja podeu veure la web del grup Tropoll, de Castalla

    Mi5  Si5 Do5 Si5 La5 Si

Mi            Si Do
  Ens vam criar
         Si                La
A una contrada amb “quatre serres”
       Si               Mi
al sud del País Valencià

Els genolls pelats
de jugar amb la pilota
fins que el Sol ens va deixar

Ens vam fer grans
Cada setembre el temps es para...
...per tornar a començar

Mi5               Si Do
Quin tropoll!
           Si               La          Si
Més rebombori ja s'acosta la fi del món
Mi          Si DO
Un acord
Si      La         SI          Do            Mi
atronador, un encanteri per tenir-te més a prop
       Si       La         Mi
més a prop, més a prop, més a prop....

Amb fruit als ametlers,
els carrers cremen en
honor de Sant Francesc

Sant Jaume el 25,
un riuada de rialles
baixa pel carrer Mig

De Xixona el vi
i per a les xiques guapes
Castalla, Tibi i Onil

Quin tropoll! Més rebombori ja s'acosta la fi del món
Un acord atronador, un encanteri per tenir-te més a prop
més a prop, més a prop, més a prop....

Mi                                       Si
I quan arribe la meua darrera nit no et deixaré
Mi                                            Si
em quedaré per sempre, amb la terra ferma em mesclaré
Mi                                      Si
tornaré al lloc d'on vaig vindre una vegada més
La                                       Si
i renaixeré al febrer com ho fan els ametlers.

Quin tropoll! Més rebombori ja s'acosta la fi del món
Un acord atronador, un encanteri per tenir-te més a prop
més a prop, més a prop, més a prop....

wicca

Conferència: Què transmetem quan parlem (o no) en valencià?

El Centre Cultural Castellut organitza la conferència – col·loqui “Què transmetem quan parlem (o no) en valencià?” a càrrec d’en Ferran Suay, Professor de la Universitat de Valéncia.

També es presentarà el lloc web del Centre Cultural Castellut al final de l’acte, on es veuràn els diferents apartats i seccions que conformen l’espai a la Internet del Centre.

Catalanoparlants que canvien de llengua quan algú que parla castellà s’incorpora a la conversa; nouvinguts que aprenen català però que se senten menyspreats perquè tothom se n’estranya i se’ls adreça d’entrada en castellà; catalans ‘cremats’ de demanar als operadors telefònics que els atenguin en la seva llengua; gent arribada a Catalunya des d’altres indrets fa dècades i que no es llancen a parlar la llengua pròpia del país per ‘vergonya’…

Aquestes i moltes altres situacions lingüístiques, totes reals, apareixen en aquest llibre. Experiències més o menys estressants, causades per la situació de minorització de la llengua catalana. Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés, amb àmplia experiència en organització de Tallers per la Llengua, descriuen i analitzen aquestes situacions, que fins ara només tractava la filologia o la sociolingüística, en treuen conclusions i, des de la psicologia social, ens ofereixen pautes sobre com actuar per afavorir l’ús del català d’una manera còmoda. 

Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l’avenç social de la llengua.

Neix "Fes xarxa", el punt de trobada dels moviments populars

Notícia apareguda a Llibertat.cat, Som qui Som, Casal Jaume I Vall d’Albaida, Tercera Información, entre altres.  Si tens qualsevol grup, entitat, associació, agrupació, casal, ateneu, etcètera, no dubtes en entrar a Fes Xarxa i publicar els teus esdeveniments

La nova iniciativa té com a precedent els bons resultats obtinguts amb la web alcoiacomtat.cat, un projecte creat des dels moviments associatius de les comarques valencianes de l’Alcoià i el Comtat.Read More »