Quan Àlex Fàbregas i jo vam descobrir que no érem espanyols

Recorde fa molt de temps ja, quan vàrem descobrir que no érem espanyols.  Va ser quelcom natural, perquè sortíem d’una artificialitat prou desconcertant…quan no eres espanyol i no ho saps, no relaciones el nom que et classifica (espanyol) amb el poble, la teua llengua i la cultura que respires dia a dia.

Va ser fantàstic descobrir el nostre país! Quan les nostres ments, inconscientment, van començar a relacionar les coses que ens envoltaven amb una nacionalitat amagada i ocultada durant més de 500 anys. Des d’aquell segrest de la Bíblia Valenciana a l’any 1482 que s’ha intentat ocultar la nostra història com a poble. El poble valencià, el poble català i el poble mallorquí, tres pobles que en realitat són un de sol. Tres pobles que van viure agermanats amb la Corona d’Aragó i Jaume I i que mantenen forts lligams a pesar de la forta repressió per part de Castella i França… “Jaume primer és un arbre amb tres branques principals, l’antic regne de València, Catalunya i Balears

I en realitat és tan bonic i ens sentim tan orgullosos de pertànyer a aquest poble! No eixim als mapes polítics, però en realitat això és el de menys. Els pobles es creen naturalment, els mapes polítics són això: polítics.  Nosaltres ens quedem amb els mapes geogràfics. Els mapes culturals i lingüístics. El mapa del nostre poble és de molts colors i té un mar que el travessa i ens dibuixa un somriure quan cantem les seues cançons, quan parlem la seua llengua,  quan passegem pels seus indrets… quan tornem a casa i veiem el nostre poble i la nostra gent. Quan escoltem algú a un país llunyà (i no tan llunyà) parlant la nostra llengua també somriem.  Somriure… no creiem en pàtries ni en banderes que neguen la llibertat dels pobles, i és per això que ens estimem tant el nostre poble i la nostra bandera que representa la seua llibertat enfront a l’esclavatge al que tenen sotmès el nostre poble.

I ens dona tanta ràbia veure que, quan expresses tots aquestos sentiments lliurement, hi ha determinada gent que ens exigeix que ho justifiquem. Que justifiquem perquè no som com ells ens dicten que tenim que ser… Que perquè no eres el que posa al teu DNI! Però a veure…si fora per nosaltres no tindríem DNI ni ací ni en la Xina popular… Quina classe d’arguments són eixos en front d’una font inesgotable de sentiments cap al nostre poble? Quina classe de llavada mental tenen alguns per a negar els sentiments vers la nostra terra?

La veritat és que, en moments com el de hui, on una gran part del poble espanyol insulta i menysprea a gent de la meua terra per dir el que sent ( Àlex Fàbregas ) , em pose dels nervis… I recorde… Recorde la història. Perquè la història és nostra, i la fan els pobles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: