Com una Onada (a Dimitris Christoulas)

Dimitris Christoulas

Dimitris Christoulas

Dedicada a Dimitris Christoulas (Δημήτρης Χριστούλας), un jubilat grec que es va disparar un tret al cap en front del parlament grec per denunciar la lamentable situació social provocada per la crisi capitalista a Grècia.

 

 

 

 


La interpretació és prou millorable, però a vegades preferisc l’autenticitat en la gravació que repetir una i altra vegada la cançó fins que isca perfecta. Està gravada en una webcam i d’una sola vegada, no puc demanar més! 🙂

No viurem buscant a les escombreries
Ni ens dispararem cap tret al cap
Si ens tanqueu a dins la gàbia
l’obrirem a cops de llibertat

No viurem sense els nostres somriures
Ni sense els somriures dels que vindran
Si ens nugueu als vostres Bancs
No deixarem mai de lluitar… no deixarem mai de lluitar!!!


Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

No menjarem pa tacat de sang
i cremarem els cirs i els palaus d’hivern!
Si el mercat mundial ens esclavitza
Per a vosaltres no hi haurà descans

No deiarem mai que s’escolte
Un sol crit d’angoixa al nostre oceà
Mentre hi ha ja una sola llàgrima
Per a vosaltres no hi haurà demà!

Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

Han creat el seu exèrcit personal
De gent sense cor que ha oblidat pel que lluitar
S’asseuen a dins la gàbia, i anb una capsa els donen de menjar
Companys, aixó s’ha d’acabar
Agafeu embranzida amb força
Que el combat va a comneçar…
Que el combat va a començar!!!

Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

Si vens amb mi dona’m la mà
Agafa la dels teus companys
Ben desperts avançarem
COM UNA ONADA ENS ALÇAREM.

 

La següent nota va ser trobada a una butxaca dels seus pantalons:

Carta Manuscrita de Dimitris Christoulas

“El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l’Estat durant 35 anys. I com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec agafés un kalaixnikov, jo li donaria suport) no veig altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna per no haver de acabar furgant en els contenidors d’escombraries per poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran cap per avall als traïdors d’aquest país a la plaça Syntagma, com els italians van fer amb Mussolini a 1945”
Dimitris Christoulas, 4 d’abril de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: