Música, Pólvora i Trons: Feliu Ventura, Música i Lletra (320)

feliu ventura música i lletra

  1. Història d’un sofà  [Lloc 5] (Feliu Ventura)
  2. Torn de preguntes (Feliu Ventura)
  3. Present (Feliu Ventura)
  4. Els guants de la metàfora (Feliu Ventura)
  5. Finalment (Feliu Ventura)
  6. El nus de la corbata (Feliu Ventura)
  7. País de carretera (Feliu Ventura)
  8. Cor polissó (Feliu Ventura – Borja Penalba)
  9. Lluna de safrà (Feliu Ventura)
  10. Tràfic i trànsit (València, Perpinyà, Barcelona i Palma) (Feliu Ventura – Borja Penalba)
  11. Adéu (Feliu Ventura)

Descarrega’l(els enllaços de descarrega estan baix de la pàgina. Podeu elegir entre: filefactory, uploaded, hotfile entre altres)

El 21 de setembre va eixir al carrer el nou disc de Feliu Ventura, Música i Lletra. Es tracta del primer disc que trau Feliu Ventura des de l’any 2006 amb “Alfabets de Futur”.

El disc comença lentament i amb certa melancolia amb el tema “Història d’un sofà“, molt tendra i bonica amb un Feliu Ventura pràcticament xiuxiuejant els versos. Una història que combina la nostàlgia d’una mudança, i l’enyorança de la infantesa. Preciosa. I com una tempesta d’estiu entra “Torn de preguntes“, un clam a la rebel·lió i probablement un tema sobre el tancament de TV3 al País Valencià: “Veureu els senyals trencant fronteres, els murs i les barreres que vàreu construir“, i sobre les rodes de premsa i la censura quan no hi ha “torn de preguntes”. Gran Borja Penalba amb la seua guitarra! Toca amb un estil més Rock que alguns guitarres que suposadament toquen Rock!

Torna la dolçor una vegada més amb el tema “Present“, on Feliu Ventura fa un joc de paraules amb la paraula “present” (regal) i l’ara. “I per si un dia ho necessites
Pensa que jo et done el meu present, Transforma’l en futur”.

A “Els guants de la metàfora” escoltem una agradable secció de corda per acompanyar una lletra sobre la ignorància, sobre els qui busquen “diners, només diners”. Té un regust a Ovidi Montllor.

Finalment” m’agrada especialment. Una lletra bonica i esperançadora, com les que m’agraden del senyor Feliu Ventura. També amb una secció de corda que li dona a la cançó un toc especial. Tracta sobre la unitat de la nostra llengua i cultura, sobre el que ens uneix a tots els valencians, mallorquins i catalans.

Ara que t’he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M’agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà”

El toc “alcoià” del disc arriba amb “El nus de la corbata“. Una cançó evidentment influenciada per Ovidi Montllor i on es parla, com es pot intuir pel títol, sobre el cas Gürtel i l’emperador Francisco Camps, fent un joc amb el conte popular “El vestit nou de l’emperador“, de l’escriptor Hans Christian Andersen i publicat el 1837 . En concret, aquest fragment de sota fa una referència a l’actual inauguració de l’Hospital d’Ontinyent (no us podeu perdre el vídeo!).

Arriba la inauguració
I baixa del cotxe oficial
L’emperador en calçotets,
I davant d’ell un gran solar
On s’esperava un hospital
I una banda municipal.

I que dir d’aquest fragment?

Per les muntanyes i les valls,
per camps i costa se’n riuran
del vestit de l’emperador.

Molt gran el senyor Feliu Ventura!

 

Amb “País de carretera” Feliu Ventura ens porta un relat optimista sobre la nostra cultura i la nostra llengua… “No podran apagar una estrella ni desconnectar el Sol”.

Cor polissó” ens porta una vegada més la tendresa a una cançó possiblement dedicada a El Cabanyal de València, el barri dels pescadors. Almenys eixa és la impressió que em dona a mi:

“És com si -aquesta nit- tan suau
Els somnis et portaren lluny
On beuen d’un espill
Pobles de pescadors d’arrels”

Deixem el Cabanyal i viatgem al Sàhara amb la cançó “Lluna de Safrà“, on Feliu Ventura recita la seva particular visió d’aquesta terra ocupada. “Em vaig perdre de nit en els seus ulls, plorats com una lluna de safrà“.

Tràfic i Trànsit (València, Perpinyà,Barcelona i Palma)” ens porta  al Feliu Ventura més trist, narrant una història a una ciutat, des de que surt el Sol, fins que arriba el capvespre. O, per què no, la història de qualsevol ciutat del nostre xicotet país…

Entenem que tot principi té un final. I el final arriba de la mà d'”Adéu“, on tornem a trobar al Feliu Ventura més nostàlgic. Aquesta cançó, segons Feliu, va estar composada per poder acabar les actuacions d’alguna forma, ja que els costa deixar de tocar als concerts!

Pensa que l’únic que em salva és notar que em notes… i buidar-me per omplir-me sols de tu“.

Després d’escoltar ahir les cançons en directe i escoltar el disc en bona qualitat tornant amb el cotxe de Sant Vicent del Raspeig, puc assegurar que estem davant d’un bon disc. Pot ser després de tants anys li falta alguna cançoneta més, però la genialitat dels arranjaments de Borja Penalba, i les lletres i cançons de Feliu Ventura són magistrals.

http://www.musicailletra.cat/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s